Ja s’acosta Pasqua, Pasqua de les mones.

Ja s’apropa Pasqua, i recorde quan dinàven al camp de tarongers amb tota la família. Recorde portar el menú dins d’un cabàs d’espart, recorde les mandonguilles d’abadejo sempre acompanyades d’allioli o tomateta amb pimentó. Recorde menjar a mos redó la llonganissa de pasqua –sequeta– sempre ben acompanyada d’un bon tros de pa xafadet amb oli i sal. Recorde menjar la mona i l’ou –quan encara no era de xocolata– i el seu tradicional ritual sempre seguit de la cançó “ací em pica, ací en cou i ací t’esclafe l’ou”. També recorde –malauradament– ser dels menus de la família i que sempre m’esclafaren els ous al meu front.

 

Recorde aquelles vesprades on m’ensenyaren a envolar el catxirulo, sempre baix les càtedres dels enginyers aeroespacials de la família i els seus comentaris tècnics: “li falta cua”, “eixe nuc no està ben fet”, “t’has de pujar a una pendent”, “has d’anar més ràpid”… Al cap i a la fi, tots envolaven el catxirulo menys els xiquets.

 

Altra cosa que recorde amb molta nostàlgia –de segur que vosaltres també–, era el camí d’anada i tornada al cotxe familiar ple fins la bandera, amb el cassete que regalaven al diari on sonaven cançons mítiques dels temps de Pasqua.

 

Ara és un bon moment per aprofitar aquetos dies a casa per ensenyar jocs, cançons, refranys i costums de Pasqua als més menuts. Recuperar eixos elements comuns de l’imaginari col.lectiu i mantenir-los per mitjà del trasllat generacional.

 

Ací us deixe algunes d’aquelles cançons, fent un recorregut des de les més tradicionals fins a les versions més actuals.

LA TARARA – LA QUE TOTS RECORDEU- 

LA TARARA – VERSIÓ DELS BITERS- 

CANÇÓ DE PASQUA

AMPARITO LA FILLA DEL MESTRE

ATXUMBALA- PACO MUÑOZ-

LA PANDEROLA

LA XATA MERENGUERA – DANI MIQUEL –

JO TINC UNA PERERETA

 

POPURRI – HUIT,  NOU, DEU –